En setembre, quan vaig començar l'institut, estava molt nerviós, perqué coneixeria a gent nova i a molts professor.
Com jo anava a Penyeta Roja no vaig cambiar d'edifici, tot era el mateix, però amb gent diferent; va ser millor perquè així ja sabia on estaven totes les classes: l'aula de música, la multiusos, el gimnàs...
Com Penyeta era un col.legi d'esportistes, tots teniem que córrer pel matí abans de les classes. Ens cansàvem molt però a la fi t'acostumaves. Hi havia una pista d'atletisme, on feiem tots el esports. També hi havia diverses seccións: salts, llançaments, celocitat i resistència. Això és el que podies elegir per a entrenar tots els matins. Jo com era molt alt em vaig agafar salt d'altura i també llançaments ja que era un dels més forts.
Després de córrer pel matí (1,5 hores) ens anàvem tots a desdejunar i que ens donàssen l'esmorzar. Una vegada fet això, començàvem les classes. El canvi el vaig notar molt, hi havia que estudiar més, et posaven més deures, els professors eren més durs...
Com ja eren prou grans ja no hauriem d'anar per la vesprada, i tots els dies acabavem a les dos. Després de les classes anàvem al menjador on tots per obligació hauriem de menjar tot el que te ficaven. Generalment estava bó, encara que alguns dies no m'agradava sobretot quan posaven verdures i peix.
Quan acabàvem (a les 2:45) agafàvem l'autobús per anar-nos a casa. Quan arribava tots els dies, em dormia una estona perquè estava molt cansat. Per les vesprades anava e entrenar, però a futbol ja que m'havia apuntat a un equip i per les nits els meus pares em deixaven veure un poquet la televisió.
A meitat de curs els meus pares ja em deixavem eixir pel carrer a soles però sense allunyars-me molt.
Pels reis mags em van regalar un mòbil i així els telefonaria quan isquera pel carrer. Com no sabia utilitzar-lo em vaig llegir totes les instruccions.
En març vaig anar per primera vegada a esquiar. Vaig anar a Andorra quatre dies la setmana de Magdalena, aprofitan que no tenien classe. Com era la primera vegada que esquiava vaig caure moltes vegades. Estàvem tot el dia esquiant fins a les quatre de la vesprada, després l'autobús ens portava a l'hotel. Al baixar cap a l'autobús podies anar esquiant o per telecadira. Jo vaig anar esquiant per una pista negra (la rampa més perillosa i inclinada) vaig caure i no em podia alçar. Tots m'estaven esperant baix però em donava por baixar. De sobte pel telecadira d'emergències i van vindre per mi amb una moto de neu i em va portar baix on estàvem tots. Li vaig donar les gràcies i ens vam anar a l'hotel.
Al dia següent, em vaig tirar per la mateixa rampa i no vaig caure ni una sola vegada. Aquestos dies vaig aprendre molt a esquiar.
Després del viatge vam tornar a Castelló tres dies abans de que acabaren les festes de la Magdalena. Vaig anar al concert de Mago de Oz que és el meu grup de música favorit. Va ser el primer que anava a soles(sense pares) amb els meus amics. Quan va acabar em vaig comprar una samarreta i un disc. Després vaig veure al meus pares i me'n vaig anar a casa amb ells.
L'últim dia de la Magdalena, vaig córrer la traca final (és una traca de tres kilòmetres que va pels carrers més importants de Castelló) al principi anava corrent davant d'ella però després em va agafar. Quan va acabar me'n vaig anar a casa perquè al dia següent tenia classe i era molt tard.
Després va tornar tot a la normalitat, fins que es va acabar el curs. Vaig traure bones notes, encara que podria haver-les tret un poquet millor si haguera estudiat més.
Finalment, va començar l'estiu i vaig anar de vances a Àvila, Salamanca i Madrid amb els meus pares. M'ho vaig passar molt bé.
Com jo anava a Penyeta Roja no vaig cambiar d'edifici, tot era el mateix, però amb gent diferent; va ser millor perquè així ja sabia on estaven totes les classes: l'aula de música, la multiusos, el gimnàs...
Com Penyeta era un col.legi d'esportistes, tots teniem que córrer pel matí abans de les classes. Ens cansàvem molt però a la fi t'acostumaves. Hi havia una pista d'atletisme, on feiem tots el esports. També hi havia diverses seccións: salts, llançaments, celocitat i resistència. Això és el que podies elegir per a entrenar tots els matins. Jo com era molt alt em vaig agafar salt d'altura i també llançaments ja que era un dels més forts.
Després de córrer pel matí (1,5 hores) ens anàvem tots a desdejunar i que ens donàssen l'esmorzar. Una vegada fet això, començàvem les classes. El canvi el vaig notar molt, hi havia que estudiar més, et posaven més deures, els professors eren més durs...
Com ja eren prou grans ja no hauriem d'anar per la vesprada, i tots els dies acabavem a les dos. Després de les classes anàvem al menjador on tots per obligació hauriem de menjar tot el que te ficaven. Generalment estava bó, encara que alguns dies no m'agradava sobretot quan posaven verdures i peix.
Quan acabàvem (a les 2:45) agafàvem l'autobús per anar-nos a casa. Quan arribava tots els dies, em dormia una estona perquè estava molt cansat. Per les vesprades anava e entrenar, però a futbol ja que m'havia apuntat a un equip i per les nits els meus pares em deixaven veure un poquet la televisió.
A meitat de curs els meus pares ja em deixavem eixir pel carrer a soles però sense allunyars-me molt.
Pels reis mags em van regalar un mòbil i així els telefonaria quan isquera pel carrer. Com no sabia utilitzar-lo em vaig llegir totes les instruccions.
En març vaig anar per primera vegada a esquiar. Vaig anar a Andorra quatre dies la setmana de Magdalena, aprofitan que no tenien classe. Com era la primera vegada que esquiava vaig caure moltes vegades. Estàvem tot el dia esquiant fins a les quatre de la vesprada, després l'autobús ens portava a l'hotel. Al baixar cap a l'autobús podies anar esquiant o per telecadira. Jo vaig anar esquiant per una pista negra (la rampa més perillosa i inclinada) vaig caure i no em podia alçar. Tots m'estaven esperant baix però em donava por baixar. De sobte pel telecadira d'emergències i van vindre per mi amb una moto de neu i em va portar baix on estàvem tots. Li vaig donar les gràcies i ens vam anar a l'hotel.
Al dia següent, em vaig tirar per la mateixa rampa i no vaig caure ni una sola vegada. Aquestos dies vaig aprendre molt a esquiar.
Després del viatge vam tornar a Castelló tres dies abans de que acabaren les festes de la Magdalena. Vaig anar al concert de Mago de Oz que és el meu grup de música favorit. Va ser el primer que anava a soles(sense pares) amb els meus amics. Quan va acabar em vaig comprar una samarreta i un disc. Després vaig veure al meus pares i me'n vaig anar a casa amb ells.
L'últim dia de la Magdalena, vaig córrer la traca final (és una traca de tres kilòmetres que va pels carrers més importants de Castelló) al principi anava corrent davant d'ella però després em va agafar. Quan va acabar me'n vaig anar a casa perquè al dia següent tenia classe i era molt tard.
Després va tornar tot a la normalitat, fins que es va acabar el curs. Vaig traure bones notes, encara que podria haver-les tret un poquet millor si haguera estudiat més.
Finalment, va començar l'estiu i vaig anar de vances a Àvila, Salamanca i Madrid amb els meus pares. M'ho vaig passar molt bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario