viernes, 7 de mayo de 2010

COMPORTAMENT A CLASSE

Vaig a parlar del comportament que hem de tindre a classe, amb els professors, i entre nosaltres. També de com hem de cuidar el material que ens proporciona l’institut, i el de altres companys.

En aquest tema, escriuré sobre diversos punts que crec que són molt importants i cal respectar.
Parlaré de:
1. La higiene
2. L’actitut a classe
3. La vestimenta: De l’ús del mocador o del burca del musulmans al col.legi.
4. El respecte als professors.
5. Actitut en clase
6. El material

Primer parlaré de la higiene. Aquest punt és molt important ja que si no n’hi ha es podrien agafar moltes malalties. També, podriem desprendre un poquet de mala olor, i causar malestar als companys quan estem a classe. Per aixó, hem de estar sempre nets, i si podem olorar bé millor. Al costat de cada bany, hi ha una màquina, on s’expulsa alcohol per a rentar-te les mans. D’aquesta manera estaràs net i absent de tot tipus de virus i bacteris.

Un altre tema es la vestimenta. Aquest tema és molt important també.
A classe cal anar amb una vestimenta adequada. No pots anar en pantaló molt curt, ni amb samarretes per damunt del melic. Tampoc pots anar sense samarreta, ni amb gorra o barret o qualsevol cosa al cap, quan estàs a classe. Però el tema més debatut en l’actualitat, és l’us del mocador o la burca que utilitzen “obligatoriament” les dones musulmanes i que en molts instituts está prohibit i si no s’ho lleven han de canviar d’institut com hem sentit fa poc al mitjans de comunicació.
La vestimenta als instituts privats, es diferent, ja que van tots els alumnes vestits de la mateixa manera és a dir, amb uniforme. En aquests instituts, solen tindre, dos tipus d’equipatge: un per a fer esport (un xandal) i un altre per a anar a classe (sol estar compost d’un pantaló vaquer i un jersei).

En quan als professors he de dir que hem de respetar-los sempre, mai hem de contestar-los, i sempre que els parlem hem de fer-lo educadament ja que si no fas això, ells tenen la posibilitat d’expulsar-te de classe o posar-te una amonestació. Una altra alternativa és que t’envien a direcció on el director/a et posa un càstic.

En quan a l’actitut que cal tindre a classe: hem de estar ben asseguts, atenent en tot moment a les explicacions i agafar apunts de tot el que deien els professors. Sempre hem de tindre una actitud positiva i amb moltes ganes d’apendre. Mai hem d’estudiar cap assignatura que no tinga relació en la que estem donant a classe en aquell moment.

Finalment, parlaré del material. L’institut posa a la nostra disposició materials necessaris per a l’ensenyament com taules, cadires, pissarres, ordinadors… que hem de cuidar perquè no és nostre i perque després de nosaltres ho utilitzaran altres alumnes. No hem de ratllar les taules, ja que després n’hi ha que canviar-les i hem de tractar totes les coses com si foren nostres.
Respecte al nostre material, sempre hem de portar els llibres a classe, cadascun per a l’assignatura corresponent. També hem de portar les diferents llibretes on hem de copiar totes les explicacions del professor o professora.

sábado, 20 de marzo de 2010

El meu vot es per a...

Anna Baquero perquè té moltes entrades i molt completes. No ha comés moltes faltes d'ortografia, i ha penjat alguns videos de cançons diferents que m'agraden. També l'he votada perque les cròniques m'han agradat i m'han servit de mostra per a fer les meues.
El meu vot també va dirigit a Hèctor Salvador perquè encara que té poques coses en el blog, les cròniques m'han agradat molt. Sobretot la primera que parlava sobre com es va originar la crisi.

lunes, 15 de marzo de 2010

Crònica de 1º d'ESO

En setembre, quan vaig començar l'institut, estava molt nerviós, perqué coneixeria a gent nova i a molts professor.
Com jo anava a Penyeta Roja no vaig cambiar d'edifici, tot era el mateix, però amb gent diferent; va ser millor perquè així ja sabia on estaven totes les classes: l'aula de música, la multiusos, el gimnàs...
Com Penyeta era un col.legi d'esportistes, tots teniem que córrer pel matí abans de les classes. Ens cansàvem molt però a la fi t'acostumaves. Hi havia una pista d'atletisme, on feiem tots el esports. També hi havia diverses seccións: salts, llançaments, celocitat i resistència. Això és el que podies elegir per a entrenar tots els matins. Jo com era molt alt em vaig agafar salt d'altura i també llançaments ja que era un dels més forts.
Després de córrer pel matí (1,5 hores) ens anàvem tots a desdejunar i que ens donàssen l'esmorzar. Una vegada fet això, començàvem les classes. El canvi el vaig notar molt, hi havia que estudiar més, et posaven més deures, els professors eren més durs...
Com ja eren prou grans ja no hauriem d'anar per la vesprada, i tots els dies acabavem a les dos. Després de les classes anàvem al menjador on tots per obligació hauriem de menjar tot el que te ficaven. Generalment estava bó, encara que alguns dies no m'agradava sobretot quan posaven verdures i peix.
Quan acabàvem (a les 2:45) agafàvem l'autobús per anar-nos a casa. Quan arribava tots els dies, em dormia una estona perquè estava molt cansat. Per les vesprades anava e entrenar, però a futbol ja que m'havia apuntat a un equip i per les nits els meus pares em deixaven veure un poquet la televisió.
A meitat de curs els meus pares ja em deixavem eixir pel carrer a soles però sense allunyars-me molt.
Pels reis mags em van regalar un mòbil i així els telefonaria quan isquera pel carrer. Com no sabia utilitzar-lo em vaig llegir totes les instruccions.
En març vaig anar per primera vegada a esquiar. Vaig anar a Andorra quatre dies la setmana de Magdalena, aprofitan que no tenien classe. Com era la primera vegada que esquiava vaig caure moltes vegades. Estàvem tot el dia esquiant fins a les quatre de la vesprada, després l'autobús ens portava a l'hotel. Al baixar cap a l'autobús podies anar esquiant o per telecadira. Jo vaig anar esquiant per una pista negra (la rampa més perillosa i inclinada) vaig caure i no em podia alçar. Tots m'estaven esperant baix però em donava por baixar. De sobte pel telecadira d'emergències i van vindre per mi amb una moto de neu i em va portar baix on estàvem tots. Li vaig donar les gràcies i ens vam anar a l'hotel.
Al dia següent, em vaig tirar per la mateixa rampa i no vaig caure ni una sola vegada. Aquestos dies vaig aprendre molt a esquiar.
Després del viatge vam tornar a Castelló tres dies abans de que acabaren les festes de la Magdalena. Vaig anar al concert de Mago de Oz que és el meu grup de música favorit. Va ser el primer que anava a soles(sense pares) amb els meus amics. Quan va acabar em vaig comprar una samarreta i un disc. Després vaig veure al meus pares i me'n vaig anar a casa amb ells.
L'últim dia de la Magdalena, vaig córrer la traca final (és una traca de tres kilòmetres que va pels carrers més importants de Castelló) al principi anava corrent davant d'ella però després em va agafar. Quan va acabar me'n vaig anar a casa perquè al dia següent tenia classe i era molt tard.
Després va tornar tot a la normalitat, fins que es va acabar el curs. Vaig traure bones notes, encara que podria haver-les tret un poquet millor si haguera estudiat més.

Finalment, va començar l'estiu i vaig anar de vances a Àvila, Salamanca i Madrid amb els meus pares. M'ho vaig passar molt bé.

Crònica de 4º d'ESO

En setembre, com sempre van començar les classes. Aquest curs era l'últim d'ESO i havia que aprobar totes les asignatures ja que sino no em donarien el graduat. Aquest curs vaig estudiar molt i al final vaig traure bones notes.
En la primera evaluació em van suspendre una asignatura, era la primera vegada que me suspenien però vaig estudiar molt i la vaig recuperar.
Després de la setmana de reis vaig anar a esquiar un any més: M'ho vaig passar molt bé, va ser el millor any de tots perquè anava en els quatre millors amics que tenia.
Després van vindre les festes de la Magdalena en la qual aquest any vaig eixir molt perquè ja era major. Tornava a casa per les nits sobre les tres o les quatre segons el que feien els meus amics. Els concerts d'aquest any no em van agradar molt, quasi no vaig anar a ningú. Vaig veure molts castells de foc i també anava tots els dies a veure la mascleta que era el que més m'agradava pel fort soroll que feia. Va ser la millor Magdalena de totes. Entre tots els amics van llogar un local i van fer una colla on passaven la majoria del temps. Era molt gran i tenien un grigorífic, un sofà, moltes cadires i una minicadena per a escoltar música. Va haver alguns problemes amb gent estranya que anava un poquet pet, però en general, molt bé. Desprès de la Magdalena va vindre Pasqua i vaig anar a un torneig de futbol a Cerdenya (illa d'Italia) i vam quedar segons. El viatge era de sis dies. Van anar en barco. Hi havia molts equips: de Sevilla, Madrid, Roma, Mónaco.. va ser un torneig difícil, però van obtindre molts bons resultats. Durant tot el viatge vaig menjar molta pasta ja que estava boníssima.
Després del viatge van començar de nou les clases.
Aquest any, el Barça va guanyar els sis títols, és a dir, tot, era el millor equip del món. Tots els meus amics barcelonistes i jo vam anar a la font de Castalia a celebrar-lo. Vam anar sis nits cada una per una copa diferent. La nit que havia més gent va ser quan va guanyar la Champions League. Després ja va vindre l'estiu i els meus pares em van comprar una bicicleta per fer descens. També vaig comprar-me un casc i uns guants per si me queia.
En agost vaig anar al poble de ma mare a les festes i m'ho vaig passar molt bé.
Més tard començava setembre i ...

Crònica de 3º de ESO

Les clases també van començar en setembre com tots els anys. Aquesta vegada era quan més nerviós estava perquè em vaig canviar d'institut. Tot era nou per a mi. El motiu del canvi va ser que havia d'elegir entre atletisme i futbol i preferia futbol. Aquesta elecció la vaig tindre que fer perque em coincidien els dies d'entrenaments dels dos esports.Vaig deixar Penyeta Roja i vaig vindre al institut al que estic ara IES CAMINÀS.Aquest any vaig coneixer a gent nova tant professors com alumnes encara que a alguns ja els coneixia perque havia anat en ells de xicotet. Al principi em va costar un poquet adaptar-me perqué no sabia on estaven les classes, el nom d'alguns conpanys, els horaris eren diferents, hi havia cantina i això va ser una novetat per a mi perque mai havia tingut. Al principi em comprava tots els entrepans alli però desprès ma mare no em deixava perque em gastava molts diners.
En gener vaig anar a la neu i vaig fer esquí. Em va agradar molt i vaig aprende massa perquè va anar un amic meu que sabia esquiar molt bé i em va ensenyar. Per las nits després d'esquiar, eixien de paseo pels carrers d'Andorra i a comprar roba ja que és més barata perquè no hem de pagar l'IVA. Després del viatge van continuar les classes amb normalitat encara que cada vegada havia que estudiar més.
Els meus pares, com ja era més major em deixàven eixir els dissabtes fins a la una però sempre amb el mòbil per si passava alguna cosa i prop de casa. Anàvem a sopar tots a Mcdonals i al Kebbab perquè ens agradava molt.
En general respecte a l'institut, vaig notar molt de canvi perque hi havia moltes més assignatures i havia que estudiar més, però les notes aquest anu van ser molt bones ja que tenia més temps per a estudiar. Van ser les millores notes que vaig traure en tota l'ESO.
El final de curs va coincidir amb el final de la lliga de futbol i aquest any vam guanyar. Per aquesta raó vam fer una gran festa. Ens van convidar a sopar els directius del club i després vam anar a celebrar-lo tot l'equip junt no ens ho crèiem.
A l'estiu vaig anar a Canàries a l'illa de Tenerife una setmana de vacances. Va ser un viatge molt interessant ja que vam llogar un cotxe i vam recórrer tota l'illa. Vam veure el Teide, molts pobles, tot tipus de vegetació, les plantacions de plàtans, etc. Després vaig anar a Àvila on estàven els meus oncles. Més tard vaig anar al poble de ma mare on vaig veure de nou tots el meus amics.
Aquest any eren els jocs olímpics i com m'agraden molt, quasi no vaig eixir en el més d'agost perque volia vore-los. Els meus esportistes preferits eren Usain Bolt i Maickel Phelps, els dos van batir molts records.
Aquest estiu vaig fer deures que m'havian possat encara que no eren molts.

crònica de 2º d'ESO

Estava impacient per començar l'institut. Va començar a principis de setembre també com el curs anterior. Tenía moltes ganes de veure de nou a tots els meus companys ja que al anar-me de vacances els mesos de de juliol i agost no els havia vist. Tots estàvem molt contents de tonar a vore'ns.
El curs va començar com sempre: agafàven l'autobús, entrenàvem, desdejunàvem, anávem a clase, al menjador i agafàven l'autobús de tornada.
Teniem els mateixos professors i eren els mateixos alumnes però amb la incorporació de dos alumnes nous dels quals em vaig fer molt amic. En aquest curs, com ja eren prou grans, ens feien anar a entrenar per les vesprades. Anàvem tres dies a la setmana, un dels quals feiem gimnàs, era molt cansat però calia fer-lo, a més a més, jo que continuava en l'equip de futbol, entrenava dos vesprades més; quasi no tenia descans perquè entrenava de dillums a divendres. Els dissabtes tenia competició d'atletisme i els diumenges partit de futbol. Vaig quedar quart en la lliga.
Com ja era prou major, els meus pares em donaven la paga de la setmana. Al principi em donaven cinc euros perquè eixe any vaig començar a anar els dissabtes per la vesprada a la discoteca. La entrada em costava quatre euros i estava oberta de cinc i mitja a les deu de la nit.Anàvem molts xics i xiques però solament bevíem coca cola, fanta i aigua ja que no es permetia l'alcohol. Alguns dissabtes no anava perquè estava molt cansat de la competició.
Per les nits durant este curs, els meus pares ja em deixaven quedar-me un poquet més despert i podia veure un poquet les sèries de la televisió que m'agradaven: "el internado", "física y química","los hombres de Paco", etc. i també el dissabte per la nit utilitzava l'ordinador per a parlar amb els meus amics per el messenger. Els diumenges era el dia d'estudi i estudiava tota la vesprada fins a les deu que començava "sin tetas no hay paraiso" que era la meua sèrie favorita.
Aquest curs va veure un incendi a Castelló que va arribar fins a la muntanya que havia al costat del meu col.legi. Ens van tindre que evaquar a tots perquè perque el foc era molt gran i feia mol d'aire la qual cosa feia que cada vegada estiguera més prop a nosaltres. Aquell dia tots estàvem molt nerviosos; ràpidament van pujar-nos a l'autobús i portar-nos a casa.Vam estar tres dies sense clase.
A meitat de febrer me'n vaig anar a la neu una altra vegada amb els companys pero aquesta vegada vaig fer "snowboard".Em va agradar més que l'esquí perqué es donàven més salts i es feien molt girs.També vam anar a Andorra però a unes pistes diferents a les del curs passat. Va ser un viatge molt divertit. Al tornar del viatge començàven les festes de la Magdalena. El que més em va agradar va ser l'actuació del grup "Los mojinos escozios" que va durar dues hores i mitja. M'ho vaig passar molt bé i vaig afafar una pua del guitarrista. Aquest any vaig córrer quasi tota la traca. Al dia següent va haver classe i tornà tot a la normalitat.
En aquest curs les notes en general em vam baixar una mica perquè en tats entrenament i competicions quasi no tenia temps d'estudiar.
En estiu vaig anar-me de vacances al meu poble on hi havia festes. Totes les nits havia una orquestra i de dia jocs per a nosaltres. Va ser molt divertit.

viernes, 12 de febrero de 2010

Cançó molt bonica.

Himne del millor equip de la història.

Cançó de Madalena!!

Lletra de Batalla

Jo, Alfonso García García, alumne de 1º de batxillerat científic os convide a vos Ivan Martinez a un partit de futbol. Ho farem en el mini estadi del F.C.Barcelona. Aquest partit es realitzarà el 30 de gener de 2010, a portes obertes. Podràn vore'l totes les persones que vulguen. L'entrada per al públic, tindrà un valor de 20 euros. Per a realitzar aquest partit tindràs que agafar deu xics i cinc xiques. El partit tindrà una duració de quaranta-cinc minuts cada part. Es disputen dues parts en les quals sols es podrà fer un màxim de cinc canvis més el porter. Cada equip estarà format per once jugadors en el camp, la resta en la banqueta. El baló et deixe que ho elegixes, ja que, així voràs que no està trucat ni res per si perds.
El guanyador d'aquest repte es convertirà en el pròxim delegat de clase.
Qui perda sols serà un alumne més.

viernes, 29 de enero de 2010

capítols XII - XIII- XIV

El final del llibre tracta principalment de l'amor.
Tirant i Carmesina, es tornen a vore. Tirant, huint per a que no el vegés ningú es trenca una cama. La viuda Reposada (una donzella que estava enamorada de Tirant) diu coses a Tirant roïnes de Carmesina i a l'inrevés.
Finalment, partix Tirant a la batalla que te que fer, i Plaerdemavida que va anar, va dir-li que Carmesina no era així. Tirant volia vengar-se però, com el mar estava molt reboltós, no podia tornar a Constantinoble i no s'havia a on es dirigia i alomillor moria.

capítul X - XI

En aquesta part, hi ha una nova batalla, entre Tirant i Gran Caramany. És produeix amb vaixells. De nou torna a guanyar Tirant, encara que és fa algunes ferides. Aquesta batalla es la que més m'agrada a mi particularment.
Fan una festa per a cerebrar-lo en la que Tirant està part d'ella amb Carmesina hi s'amaga de tal manera que no el veuen amb ella.

capítol VIII - IX

Tirant recibeix el títol de compte de Sant Àngel, i se'l dona a Diafebus. Van fer una festa per celebrar la victoria. Plaerdemavida conta a la Princessa un somni que jo personalment pense que li va ocurrir en realitat.
Més tard, Tirant va conquerir moltes naus dels enemics en el port.

capítulo V- VI- VII

En aquests capítols es parla de una batalla que va aveure.
Els turcs volien acabar amb Tirant i van pensar que la persona encarregada fora el rei d'Egipte.
El rei d'Egipte vol que Tirant lluite amb ell i aquest va acceptar. Es van enfrontar l'exercit del rei d'Egipte contra el de Tirant. Va guanyar Tirant.

capítulo III - IV

El duc de Macedónia va reunir a tot el seu exercit al consell i els va fer totes les indicacions del que devien fer. Vam lluitar a la vora d'un riu i vam pedre. Després Tirant i els seus soldats van anar on estaben els enemics, van lluitar i van guanyar.

capítulo I - II

Aquesta part tracta principalment de l'amor.
Ho compreben quan Tirant va anar a Constantinoble
per a protegir al rei i es va enamorar de la infanta Carmesina.

lunes, 4 de enero de 2010

El romanç de Tristany i Isolda

Capítols de l'I al V

1.Per quin motiu li posen el nom de Tristany:

Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:

Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:

El guareix de les seves ferides.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:

Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:

Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:

Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.

Capítols del VI al X.

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:

Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:

Dalt del pi on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol:

Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina.

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietat per als amants i buscarà un càstig exemplar per a ells. Quin és de tots aquests:

Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel.

11. Com aconseguix Tristany fugir d'ells.

Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pdra evitant-li la mort.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i:

Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc:

Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit:

Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

Capítols de l'XI al XV.

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:

La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:

Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:

Que passi pel jurament dels ossos dels sants i prova del ferro roent.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:

Agenollada davant els ossos dels sant i el rei Artús.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal.les. Què li diu Isolda quan marxa:

Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20. Tristany, a Gal.les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:

El seu gos, Petit- Crû.

21. Quina qualitat màgica té:

El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducat fins que arriba a:

Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:

La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.

Capítols del XVI al XIX.

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany:

Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre?

Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?

Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany voy tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel?

Disfressat de boig.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?

Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29. Ferit de mort, demana a kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:

La vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan:

És al mar i es produeix una tempesta molt forta.

Alfonso García García.

POESIA TROBADORESCA



Vós, bella dama, de cabells rossos
ulls blaus i somriure graciós

quan us veig em tremolen els ossos
ja que semblen un diamant preciós.

Als meus somnis entren
com pluja en el riu
i sols vull que us adoneu
que quan us veig es com si fora estiu.



Està realitzada per: Alfonso García García
Héctor Salvador Pérez