Història trobadoresca.

Història trobadoresca.

Hi havia un castell molt gran, bonic i antic on vivia un cavaller molt ric anomenat Ramon Berenguer al qui tots li deien Berenguer. Berenguer estava casat amb Cardona (midon) que era aristòcrata. Els seus pares havien preparat el casament per a unir les seues terres ja que els dos eren grans terratenents.

Un dia al castell van celebrar una gran festa, van invitar a molta gent entre els quals es trobava Jaume Tristany que era un trobador amb elevanda formació cultural molt conegut per les seues obres, i dos joglars que van ser els qui van alegrar la festa.

Quan estaven sopant, Jaume Tristany va pujar a l'escenari i va recitar alguns dels seus poemes, dirigits a les dones que hi eren molt estimades.

Cardona es va quedar sorpresa i emocionada del trobador, ja que, s'estava assaventant que el que estava recitant anava dirigit a ella: cabells rossos, llargs i rinxolats, amb roba de color verd, ulls blaus, pell suau... i els ultims versos del poema van dir una clau secreta (senyal) que només era coneguda per ella.

El seu marit, no compren aquest joc tan galant entre el trobador i la seua dona i va començar a sospitar (gelós).

Quan el trobador va acabar de recitar els poemes, va baixar de l'escenari i Cardona es va apropar a ell quedant-se enamorada.

Al dia següent Tristany (trobador) i Cardona (midons) mantenen el seu amor adúlter en secret per a que no s'enteren els llausengers.

Amb el pas del temps Berenguer i Cardona van seguir casats però Cardona i Tristany van seguir relacionant-se en secret sense que ningú sospitara res, i Tristany seguia reçitant les seues poesies de castell en castell dirigides a la seua amada.

Per aquesta raó van ser molt feliços.

TEXT EXPOSITIU

TEXT EXPOSITIU

La poesia trobadoresca va nèixer a les corts aristocràtiques accitanes durant el segle XI, encara que va florir en el segle XII. La llengua que utilitzava era l'occità, ja que era una llengua important i s'utilitzava a la zona sud de França.

La literatura trobadoresca exposava un concepte d'amor cortès que reflectia els estaments de l'època. El poeta conqueria el cor de la dama, el nom de la qual era cobert per una senhal per evitar al gilós, marit, i els llausengiers (envejossos) amics del marit que denunciaven la relació entre els dos personatges.

Els trets fonamentals de la pesia trobadoresca són:

• Hi ha un nombre elevat de participants.
• Les normes de la seua lírica son molt estrictes.
• Es caracteritza per la seua originalitat.

L'estatus real de la dona a l'edat mitjana no tenía molta relació amb l'elevació de la dama de la poesia trobadoresca perque la majoria de les dones van ser les peones dels homes i la poesia trobadoresca anava dirigida a les dones de la noblesa i amb poder per la seua posició social. Els trobadors no son seriosos en la seua adoració de la dama perque no es un amore real, ja que, la dama havia de fer cas a les ordres de l'home i en la literatura dels trobadors pareixia que era la dama qui manava.

En aquesta época l'església considerava a les dones com a encarnacions d'Eva. Els misògins d'aquells temps consideraven la dona com la patrona de la perversitat, la porta del dimoni; en canvi els trobadors en les seues poesies expressaven l'ideal de bellessa femenina: dona jove, cabells rossos, és a dir, una relació totalment nova entre l'home i la dona encara que fora idealitzada.

Les relacions trobadoresques mostren un adulteri irreal perque es un adulteri de plaer dels sentiments entre el desig i la satisfacció, és a dir, l'amor cortés.

Els trobadors van ser els primers creadors que van usar una llengua romanç, l'occità per a la lírica (els poetes utilitzaven el llatí). Teníen una elevada formació cultural: componia la lletra i la música i eren de classe social elevanda. El trobador no crea amb l'objectiu de demostrar una experiència única i irrepetible: la lírica trobadoresca es regeix per unes normes temàtiques i formals molt estrictes.

Els barons trobadors pensaven que les dones ocupaven un paper marginal, no tenien paraula, els diàlegs els feien tots masculins, interpretaven el paper que convenia a l'ordre femení, no anaven als torneigs...

Les trobairitz canten als caballers i trobadors però no als seus marits. L'amor s'expressava sempre fora del matrimoni, era gratuit i lliure i estava fora de les normes socials. Les trobairitz eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

Fent una comparació entre les relacions amoroses en l'actualitat i les descrites pels trobadors i les trobairitz podem trobar les següents semblances i diferències:

Semblances:

• L'amor s'expressa fora del matrimoni i fora de les normes socials.
• Tant a l'amor cortès com a l'actual té molta importància la fidelitat.

Diferències:

• L'amor descrit pels trobadors no era molt freqüent entre els matrimonis nobles ja que els casaments es feien per interessos polítics o militars, actualment aquesta situació no es dona.

• L'amor cortés neix en un ambient aristocràtic i va lligat a una mentalitat de classe, l'amor actual no té res d'allò.

En l'actualitat pense que no hi ha diferències entre la manera d'estimar dels homes i les dones perque tots som completament lliures per a decidir el que volem.

Diccionari històric

He fet un resum de tot el que deia la pàgina on he trobat aquestes paraules:

• Al-Àndalus.

És el territori de la Península Ibèrica que va estar sota el poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.

Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica. Aquesta conquesta, encara que tingué algunts moments violent, fou una entrada pacífica i sense resistències.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%80ndalus

• Albigesos.

Denominació derivada de la ciutat d'Albi situada al sud-oest de frança. Era un moviment religiós combatut per l'esglèsia catòlica ja que el considerava una heregia. Va ser un conflicte armat que va tindre lloc entre els anys 1209 i 1244. El conflicte es va desarrollar en diverses fases.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Albigesos

• Batalla de Muret.

Va ser una important batalla que va tenir lloc al sud de Tolosa de Lenguadoc. Va ser un combat entre les tropes catalanoaragoneses de Pere el Catòlic i les de Simó de Monfort (cap de la creuada contra els albigenses). A la fi la creuada de Simó de Monfort va guanyar la batalla i això va suposar el fonament de la política d'expansió occitana de la monarquia catalanoaragonesa.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Muret

• Caiguda de Constantinoble.

La caiguda de Constantinoble pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que marca la fi de l'edat mitjana a Europa.

Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'imperi bizantí, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat, encerclada per la força de la nova nació turca. La presa de Constantinoble va significar tant la fi del vell imperi bizantí com l'inici de la presència turca a Europa oriental.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://wapedia.mobi/ca/Caiguda_de_Constantinoble

• Feudalisme.

És el sistema polític, econòmic i social de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris on el senyor feudal proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles i tenien una relació de dependència forta amb el rei de cada regió.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Feudalisme

• Catalunya nova.

És una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII.

La denominació va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que a la Nova. Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya_Nova

• Escolaticisme.

Moviment filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme. Va dominar les escoles catedralícies i les universitats medievals europees, especialment des de mitjans del segle XI fins mitjans del segle XV. La seva formació va ser heterogènia, ja que va absorbir corrents filosòfiques grecollatines, àrabs i jueves. Això va causar una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0stica

• Corona d'Aragó.

La Corona d'Aragó va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb la Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes.

La pàgina d'on he trobat la informació, és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d

• Reis de la corona d'Aragó.

1. Ramon Berenguer IV (1131-1162).
2. Alfons I, el Cast (1162-1196).
3. Pere I, el Catòlic (1196-1213).
4. Jaume I, el Conqueridor (1213-1276).
5. Pere II, el Gran (1276-1285).
6. Alfons II, el Franc (1285-1291).
7. Jaume II, el Just (1291-1327).
8. Alfons III, el Benigne (1327-1336).
9. Pere III, el Ceremoniós (1336-1387).
10. Joan I, el Caçador (1387-1396).
11. Martí I, l'Humà (1396-1410).

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/reis.htm

• Ramon Berenguer IV.

Ramon Berenguer IV, el Sant (1131-1162). Confederació catalanoaragonesa. Ajudà a Alfons VII de Castellà en la conquesta d'Almeria. Conquesta de Tortosa i Leida.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/reis.htm o

http://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Berenguer_IV

• Pere I, el Catòlic.

Pere I, el Catòlic (1196-1213). Unió amb Montpeller pel matrimoni amb Maria. Contribució a la victòria de les Naves de Tolosa (1212) contra els sarraïns. Desfeta i mort a Muret, lluitant a favor dels albigesos.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/reis.htm o

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic

• Alta i Baixa edat mitjana.

L'edat mitjana és el període intermedi entre l'edat antiga i l'edat moderna. Per tant comença el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453.

1. Alta edat mitjana.

En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser envaïts per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals van rebutjar la cultura clàssica de Roma mentre que altres l'admiraven i emulaven. Encara que van sobreviure algunes característiques de l'organització governamental romana, es van formar diversos governs dèbils i locals o van sorgir comandants militars regionals que es van enfortir per l'absència d'una autoritat centralitzada. Les rans per les quals les poblacions invasores que es van establir a la regió occidental de l'Imperi es van romanitzar són complexes. En pocs casos les poblacions existents van ser exterminades o desplaçades pels immigrants. Tot i així els canvis van ser traumàtics atès que la societat astablerta va ser enderrocada i reemplaçada amb la societat invasora, amb les seves lleis, cultura, religió i reglaments de propietat.

1. Baixa edat mitjana.

La baixa edat mitjana descriu la història europea dels segles XI a XIV. Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feurdal i l'aparició de les noves formes d'organització política i social. Al voltant del segle IV a Europa, el creixement es va aturar. Unes sèries de fams i plagues, com la Gran Fam i la Pesta Negra, van reduir la població a la meitat. Aquesta despoblació va estar acompanyada de tensions socials i guerres endèmiques.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alta_edat_mitjana

http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_edat_mitjana

• Francesc d'Assis.

Sant Francesc d'Assis, Itàlia, 1181-3 d'octubre de 1226), és un sant italià que va fundar l'ordre franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica. És el sant patró dels animals i del medi ambient.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_d'Ass%C3%ADs

• Cisma d'occident.

En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Costança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Critiandad.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cisma_d'Occident

• Cisma d'Orient.

El Gran Cisma d'Orient és l'esdeveniment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del Concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. El cisma va ser el resultat d'un període extens d'allunyament entre les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Cisma_d'Orient

• Primera Creuada.

La Primera Creuada va ser la primera d'una sèrie de campanyes militars denominades Les Creuades que, durant els segles XII i XIII, van partir des d'Europa occidental cap a Orient Mig, amb la finalitat de conquistar Terra Santa i en particular Jerusalem, que es trobaven en mans musulmanes des del segle VII. La Primera Creuada va ser convocada en 1095 pel Papa Urbà II amb l'objectiu de conquistar la ciutat santa de Jerusalem i alliberar als cristians de l'est del govern islàmic. A pesar que les seves conquestes no van ser duradores, la Primera Creuada va suposar un punt d'inflexió que va marcar l'expansió del poder del món occidental, alhora que va suposar també un gran primer pas per a la reaparició del comerç internacional en occident després de la caiguda de l'Imperi Romà.

La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:

http://www.wikilingua.net/ca/articles/p/r/i/Primera_Cruzada_0d7b.html

L'amor

Què és l'amor?

Segons el diccionari amor sigunifica:

1. Sentiment intens del ésser humà que, partint de la seua pròpia insuficiència, necessita i busca l'encontre i unió amb altre ésser.

2. Sentiment cap altra persona que naturalment ens atrau i que procurant reciprocitat en el dessig d'unió, ens completa, alegra i dona energia per a conviure, comunicar-nos i crear.


Hi ha molts autors literaris que al llarg de la història han parlat de l'amor a través de la poesia, de les contes, de les narracions, de les novel.les... a més a més, existeix una època anomenada romanticisme que es va caracteritzar per que parlaven molt de l'amor sobre tot de l'amor romàntic. Entre els escriptors més característics tenim a Bèquer amb la seua obra rimes i llegendes on expressava un amor idealitzat.


Segons la meua opinió:

L'amor crec que és un sentiment molt dificil d'explicar perque és diferent per a cadascuna de les persones. Amar es acceptar, reconèixer errors, perdonar...
També podem dir que hi ha diversos tipus d'amor depenent de la relació amb la persona:

• Amor de parella: És sinònim d'enamorament

• Amor entre amics: És l'amor que surgeix amb les persones que tens al voltant, companys de classe, veïns del teu barri, gent del teu poble... que després de molt de temps tenen un lloc important en la teua vida. És un sentiment que naix de la necessitat de socialització dels éssers humans.

• Amor entre pares i fills: És el primer amor que experimentem ja des del moment del naixement.

• Amor en general: És la predispossició que tenim les persones per a mostrar-nos d'una manera positiva en contraposició a l'odi i com a conseqüència contrari a les guerres.

Si totes les persones tinguerem present l'amor i l'aplicàrem cap a tot el que ens envolta (persones, animals, plantes, medi ambient...) aconseguiríem un mon mijor i més agradable.