Història trobadoresca.

Història trobadoresca.

Hi havia un castell molt gran, bonic i antic on vivia un cavaller molt ric anomenat Ramon Berenguer al qui tots li deien Berenguer. Berenguer estava casat amb Cardona (midon) que era aristòcrata. Els seus pares havien preparat el casament per a unir les seues terres ja que els dos eren grans terratenents.

Un dia al castell van celebrar una gran festa, van invitar a molta gent entre els quals es trobava Jaume Tristany que era un trobador amb elevanda formació cultural molt conegut per les seues obres, i dos joglars que van ser els qui van alegrar la festa.

Quan estaven sopant, Jaume Tristany va pujar a l'escenari i va recitar alguns dels seus poemes, dirigits a les dones que hi eren molt estimades.

Cardona es va quedar sorpresa i emocionada del trobador, ja que, s'estava assaventant que el que estava recitant anava dirigit a ella: cabells rossos, llargs i rinxolats, amb roba de color verd, ulls blaus, pell suau... i els ultims versos del poema van dir una clau secreta (senyal) que només era coneguda per ella.

El seu marit, no compren aquest joc tan galant entre el trobador i la seua dona i va començar a sospitar (gelós).

Quan el trobador va acabar de recitar els poemes, va baixar de l'escenari i Cardona es va apropar a ell quedant-se enamorada.

Al dia següent Tristany (trobador) i Cardona (midons) mantenen el seu amor adúlter en secret per a que no s'enteren els llausengers.

Amb el pas del temps Berenguer i Cardona van seguir casats però Cardona i Tristany van seguir relacionant-se en secret sense que ningú sospitara res, i Tristany seguia reçitant les seues poesies de castell en castell dirigides a la seua amada.

Per aquesta raó van ser molt feliços.