TEXT EXPOSITIU

TEXT EXPOSITIU

La poesia trobadoresca va nèixer a les corts aristocràtiques accitanes durant el segle XI, encara que va florir en el segle XII. La llengua que utilitzava era l'occità, ja que era una llengua important i s'utilitzava a la zona sud de França.

La literatura trobadoresca exposava un concepte d'amor cortès que reflectia els estaments de l'època. El poeta conqueria el cor de la dama, el nom de la qual era cobert per una senhal per evitar al gilós, marit, i els llausengiers (envejossos) amics del marit que denunciaven la relació entre els dos personatges.

Els trets fonamentals de la pesia trobadoresca són:

• Hi ha un nombre elevat de participants.
• Les normes de la seua lírica son molt estrictes.
• Es caracteritza per la seua originalitat.

L'estatus real de la dona a l'edat mitjana no tenía molta relació amb l'elevació de la dama de la poesia trobadoresca perque la majoria de les dones van ser les peones dels homes i la poesia trobadoresca anava dirigida a les dones de la noblesa i amb poder per la seua posició social. Els trobadors no son seriosos en la seua adoració de la dama perque no es un amore real, ja que, la dama havia de fer cas a les ordres de l'home i en la literatura dels trobadors pareixia que era la dama qui manava.

En aquesta época l'església considerava a les dones com a encarnacions d'Eva. Els misògins d'aquells temps consideraven la dona com la patrona de la perversitat, la porta del dimoni; en canvi els trobadors en les seues poesies expressaven l'ideal de bellessa femenina: dona jove, cabells rossos, és a dir, una relació totalment nova entre l'home i la dona encara que fora idealitzada.

Les relacions trobadoresques mostren un adulteri irreal perque es un adulteri de plaer dels sentiments entre el desig i la satisfacció, és a dir, l'amor cortés.

Els trobadors van ser els primers creadors que van usar una llengua romanç, l'occità per a la lírica (els poetes utilitzaven el llatí). Teníen una elevada formació cultural: componia la lletra i la música i eren de classe social elevanda. El trobador no crea amb l'objectiu de demostrar una experiència única i irrepetible: la lírica trobadoresca es regeix per unes normes temàtiques i formals molt estrictes.

Els barons trobadors pensaven que les dones ocupaven un paper marginal, no tenien paraula, els diàlegs els feien tots masculins, interpretaven el paper que convenia a l'ordre femení, no anaven als torneigs...

Les trobairitz canten als caballers i trobadors però no als seus marits. L'amor s'expressava sempre fora del matrimoni, era gratuit i lliure i estava fora de les normes socials. Les trobairitz eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

Fent una comparació entre les relacions amoroses en l'actualitat i les descrites pels trobadors i les trobairitz podem trobar les següents semblances i diferències:

Semblances:

• L'amor s'expressa fora del matrimoni i fora de les normes socials.
• Tant a l'amor cortès com a l'actual té molta importància la fidelitat.

Diferències:

• L'amor descrit pels trobadors no era molt freqüent entre els matrimonis nobles ja que els casaments es feien per interessos polítics o militars, actualment aquesta situació no es dona.

• L'amor cortés neix en un ambient aristocràtic i va lligat a una mentalitat de classe, l'amor actual no té res d'allò.

En l'actualitat pense que no hi ha diferències entre la manera d'estimar dels homes i les dones perque tots som completament lliures per a decidir el que volem.