- Al-Àndalus.
És el territori de la Península Ibèrica que va estar sota el poder musulmà durant l'edat mitjana, entre el 711 i 1492.
Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica. Aquesta conquesta, encara que tingué algunts moments violent, fou una entrada pacífica i sense resistències.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Al-%C3%80ndalus
- Albigesos.
Denominació derivada de la ciutat d'Albi situada al sud-oest de frança. Era un moviment religiós combatut per l'esglèsia catòlica ja que el considerava una heregia. Va ser un conflicte armat que va tindre lloc entre els anys 1209 i 1244. El conflicte es va desarrollar en diverses fases.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Albigesos
- Batalla de Muret.
Va ser una important batalla que va tenir lloc al sud de Tolosa de Lenguadoc. Va ser un combat entre les tropes catalanoaragoneses de Pere el Catòlic i les de Simó de Monfort (cap de la creuada contra els albigenses). A la fi la creuada de Simó de Monfort va guanyar la batalla i això va suposar el fonament de la política d'expansió occitana de la monarquia catalanoaragonesa.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Muret
- Caiguda de Constantinoble.
La caiguda de Constantinoble pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que marca la fi de l'edat mitjana a Europa.
Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'imperi bizantí, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat, encerclada per la força de la nova nació turca. La presa de Constantinoble va significar tant la fi del vell imperi bizantí com l'inici de la presència turca a Europa oriental.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://wapedia.mobi/ca/Caiguda_de_Constantinoble
- Feudalisme.
És el sistema polític, econòmic i social de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris on el senyor feudal proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles i tenien una relació de dependència forta amb el rei de cada regió.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Feudalisme
- Catalunya nova.
És una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII.
La denominació va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que a la Nova. Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya_Nova
- Escolaticisme.
Moviment filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per a comprendre la revelació religiosa del cristianisme. Va dominar les escoles catedralícies i les universitats medievals europees, especialment des de mitjans del segle XI fins mitjans del segle XV. La seva formació va ser heterogènia, ja que va absorbir corrents filosòfiques grecollatines, àrabs i jueves. Això va causar una fonamental preocupació per consolidar i crear grans sistemes sense contradicció interna que assimilessin tota la tradició filosòfica antiga.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escol%C3%A0stica
- Corona d'Aragó.
La Corona d'Aragó va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb la Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes.
La pàgina d'on he trobat la informació, és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_d
- Reis de la corona d'Aragó.
- Ramon Berenguer IV (1131-1162).
- Alfons I, el Cast (1162-1196).
- Pere I, el Catòlic (1196-1213).
- Jaume I, el Conqueridor (1213-1276).
- Pere II, el Gran (1276-1285).
- Alfons II, el Franc (1285-1291).
- Jaume II, el Just (1291-1327).
- Alfons III, el Benigne (1327-1336).
- Pere III, el Ceremoniós (1336-1387).
- Joan I, el Caçador (1387-1396).
- Martí I, l'Humà (1396-1410).
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/reis.htm
- Ramon Berenguer IV.
Ramon Berenguer IV, el Sant (1131-1162). Confederació catalanoaragonesa. Ajudà a Alfons VII de Castellà en la conquesta d'Almeria. Conquesta de Tortosa i Leida.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/reis.htm o
http://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Berenguer_IV
- Pere I, el Catòlic.
Pere I, el Catòlic (1196-1213). Unió amb Montpeller pel matrimoni amb Maria. Contribució a la victòria de les Naves de Tolosa (1212) contra els sarraïns. Desfeta i mort a Muret, lluitant a favor dels albigesos.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/reis.htm o
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Cat%C3%B2lic
- Alta i Baixa edat mitjana.
L'edat mitjana és el període intermedi entre l'edat antiga i l'edat moderna. Per tant comença el segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i finalitzà el segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453.
- Alta edat mitjana.
En debilitar-se l'autoritat romana, els territoris imperials van ser envaïts per onades successives de confederacions barbàriques algunes de les quals van rebutjar la cultura clàssica de Roma mentre que altres l'admiraven i emulaven. Encara que van sobreviure algunes característiques de l'organització governamental romana, es van formar diversos governs dèbils i locals o van sorgir comandants militars regionals que es van enfortir per l'absència d'una autoritat centralitzada. Les rans per les quals les poblacions invasores que es van establir a la regió occidental de l'Imperi es van romanitzar són complexes. En pocs casos les poblacions existents van ser exterminades o desplaçades pels immigrants. Tot i així els canvis van ser traumàtics atès que la societat astablerta va ser enderrocada i reemplaçada amb la societat invasora, amb les seves lleis, cultura, religió i reglaments de propietat.
- Baixa edat mitjana.
La baixa edat mitjana descriu la història europea dels segles XI a XIV. Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feurdal i l'aparició de les noves formes d'organització política i social. Al voltant del segle IV a Europa, el creixement es va aturar. Unes sèries de fams i plagues, com la Gran Fam i la Pesta Negra, van reduir la població a la meitat. Aquesta despoblació va estar acompanyada de tensions socials i guerres endèmiques.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana
http://ca.wikipedia.org/wiki/Alta_edat_mitjana
http://ca.wikipedia.org/wiki/Baixa_edat_mitjana
- Francesc d'Assis.
Sant Francesc d'Assis, Itàlia, 1181-3 d'octubre de 1226), és un sant italià que va fundar l'ordre franciscà i un segon orde, femení, conegut com el de les Germanes Clarisses. A més, és un dels primers autors literaris que fa servir la llengua italiana. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica. És el sant patró dels animals i del medi ambient.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_d'Ass%C3%ADs
- Cisma d'occident.
En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident, és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa. El cisma es va resoldre finalment amb el Concili de Costança (1417), que establí de nou un únic papa reconegut per tota la Critiandad.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cisma_d'Occident
- Cisma d'Orient.
El Gran Cisma d'Orient és l'esdeveniment que va dividir l'església cristiana que acceptava la doctrina del Concili de Calcedònia, en el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox de l'est. El cisma va ser el resultat d'un període extens d'allunyament entre les dues esglésies. La causa principal del cisma fou la disputa sobre l'autoritat papal: el papa deia tenir autoritat sobre els quatre altres patriarques, i aquests deien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seva jurisdicció només era sobre la seva regió, l'occident.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Cisma_d'Orient
- Primera Creuada.
La Primera Creuada va ser la primera d'una sèrie de campanyes militars denominades Les Creuades que, durant els segles XII i XIII, van partir des d'Europa occidental cap a Orient Mig, amb la finalitat de conquistar Terra Santa i en particular Jerusalem, que es trobaven en mans musulmanes des del segle VII. La Primera Creuada va ser convocada en 1095 pel Papa Urbà II amb l'objectiu de conquistar la ciutat santa de Jerusalem i alliberar als cristians de l'est del govern islàmic. A pesar que les seves conquestes no van ser duradores, la Primera Creuada va suposar un punt d'inflexió que va marcar l'expansió del poder del món occidental, alhora que va suposar també un gran primer pas per a la reaparició del comerç internacional en occident després de la caiguda de l'Imperi Romà.
La pàgina d'on he trobat la informació és la següent:
http://www.wikilingua.net/ca/articles/p/r/i/Primera_Cruzada_0d7b.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario